1 de juliol de 2005

Cheque en blanco

Allá va. Aviso abans de començar, això serà plurilingue. Ho dic més que res perquè ja em veig a venir. M'explico: ara mateix escric en català, llegeixo un llibre en castellà, porto el mòbil en francès i d'aquí res obriré un còmic en anglès. Ha quedat clar? Potser d'aquí no res em decideixi a escriure això en anglès, doneu-me temps.

Després d'aquesta introducció, i per no extendre'm gaire per no cansar al personal, afegiré que em trobo en un "carrefour" que em té bastant desorientada, puzzled, que dirien els anglesos. Estanteries i estanteries d'idees es llancen al meu damunt cada vegada que algú em pregunta "Què faràs?". Bona pregunta, penso jo, i cada vegada contesto alguna cosa diferent. Obro la porta de la taquilla, com la de la facultat, i abans d'haver retirat la clau se'm cauen al damunt milers de idees que he anat acumulant al llarg d'aquests 4 anys. Mira, quatre anys com les quatre línies d'aquest bucle. Inferències, diria un amiga meva. Ha quedat clar que no tinc gens clar el camí que haig de prendre, oi? Doncs ja està, no pregunteu, que tots plegats calladets estem més macos.

Ah! Us poso una foto del dibuix dedicat (que bé que sona això!) que em va fer un dibuixant de còmics que es diu Mawil al Saló Internacional del Cómic de Barcelona. Us recomano el seu "Siempre podemos ser amigos", editat per Bang Ediciones.

And Now? Alguien da más?

Llicencia de Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.