30 d’octubre del 2005

Small girl in the Big Apple (2º part)

Hola altra vegada,

Aquí us paso la segona part de les meves aventures americanes en companyia de la parentela. Més endavant penjaré unes quantes fotos, quan les tingui revel·lades i escanejades. Així doncs... Here we go!

Anar de compres és un esport de risc. Sembla que la majoria dels venedors de les botigues estiguin entrenats per al somriure i el peloteo. Un exemple pràctic: Botiga Footlocker de Times Square, 7 de la tarda. Hi ha un home col·locat just al mig de les portes principals obertes de bat a bat dient a dreta i esquerra "Have a nice day!" "Have a nice day!". Em recordava a la venedora d'alls que hi ha a l'entrada del mercat, una dona que porta vint anys afincada a la porta principal intentant encolomar el producte a base de cridòria. Tornant a NY, el fet és que a mi em va donar la impressió que tenien grabat a foc al cervell allò de "el cliente siempre tiene la razón".

Aquí ve el gran tema: el tamany de tot plegat. Les bosses de brosses que s'acumulen ales voreres són enormes, suposo que fruit de la quantitat de deixalles que generen i el menjar que deuen llençar, perquè les racions que serveixen també són descomunals. En carrers i vagons de metro et topes amb els homes i dones més grans i amples que mai s'hagi vist, sovint també conduint cotxassos per avingudes que es triga una bona estona a creuar. En fin, que si bé els carrers no són d'or ni raja mel de les aixetes, si que es fa tot "a lo grande" als Estats Units.

Per acabar us comentaré una tonteria que em va fer somriure. Em va fer gràcia la manera de parlar que tenen els llatins, aquest especial mix de castellà trufat de paraules angleses. Però paraules pronunciades com toca i amb accent autèntic accent yanki. En fin, no com aquí, on un dels pasatemps preferits de tot estudiant d'anglès és afegir "-ings" a tot allò que enganxa.

Crec que ja no tinc res més a dir. Potser algún dia us sorprendré amb un nou capítol. De moment però: "That's all folks!"

P.D.: Prometo afegir alguna foto quan les tingui.

Llicencia de Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.