21 d’octubre del 2005

Small girl in the Big Apple (1º part)

Hi guys!

Ja sóc aquí. Ara sí que, definitivament, no aniré enlloc més fins d'aquí a una bona temporada. Només faltaria, direu, després de tots els viatges que he fet. Us dono la raó.

Ara em toca explicar-vos com ha anat les meves aventures "en familia" a la Big Apple, a la ciutat que mai no dorm, capital del món, metropolis yanki per excelència... si, senyores i senyors: Nova York. No us rallaré amb la descripció detallada del que vàrem fer i deixar de fer, sinó que us donaré unes pinzellades d'allò que em va impressionar més.

Començare pel que hi ha en major quantitat a la ciutat dels gratacels: persones. N'hi ha de tots els tamanys, colors, religions, amplades, alçades, llengues... Hi havia un anunci pel carrer que deia que hi viuen persones de més de 147 nacionalitats diferents. Ojo al dato. El millor lloc on comprovar a flor de pell aquesta multiculturalitat és al metro. I sobretot a primera hora del matí o a les 6 de la tarda, que es quan tothom surt de la feina. Humanitat 100%. Això si, després de compartir l'espai vital amb la resta de ciutadans, tothom cap a casa seva. Cada comunitat té el seu propi territori, com si diguessim. Anant de l'aeroport cap al hotel el conductor del cotxe que ens acompanyava ens va anar enumerant els barris que anavem passant i les comunitats que hi vivien: aquí els russos, a la dreta jueus ortodoxos, més endavant italians, a la vostra esquerra puerto riquenys... cada oveja con su pareja, està clar.

La comunitat llatina és un tema a part. A tot arreu hi ha persones provinents de l'Amèrica Llatina, però te'ls trobes principalment treballant de cambrers, dependentes, paletes, cuiners... La meva mare, després de comprovar que el cambrer del segon restaurant on menjavem també parlava castella, va optar per dirgir-se a tot quisqui en aquest idioma. En la majoria d'ocasions li funcionava. Hi ha un parell de canals hispans també: Univision i Galavision. Si us agraden les telenovel·les sudamericanes tipus Topazio, Abigail, Pasión de Gavilanes... aquesta cadena es el vostres somni fet realitat. Fins i tot els telenoticies tenien un to dramàtic i peliculero.

Encara em queden més coses per comentar, però ho deixaré per futures edicions. De moment, disfruteu amb això.

Llicencia de Creative Commons

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.